dijous, 5 de juliol del 2012

Sobre l'anunci de la detecció de quelcom molt semblant al bosó de Higgs

Un exemple de simulació de dades modelat pel detector de partícules CMS del Gran Col·lisionador d'Hadrons (LHC) al CERN. Imatge cortesia del CERN

Queda molta tela per tallar, però a manera de reflexió i molt resumidament, bàsicament la teoria és que el bosó d'Higgs proporcionaria el mecanisme pel qual l'energia s'estructura i arriba a adquirir massa per constituir la matèria com a tal, amb les seves propietats bàsiques com la inèrcia, etc.
Les implicacions? Segons l'equació d'equivalència E = m·c^2, la matèria i l'energia són formes diferents d'una mateixa realitat en allò que és quantitatiu. La meva reflexió és que aquesta equivalència quantitativa queda ben lluny de donar-nos la veritable realitat. Un llibre tampoc és únicament la suma quantitativa del paper i de la tinta, encara que quantitativament es pot contemplar des d'aquest aspecte. Però això quedaria molt lluny de donar-nos la veritable realitat d’allò que un llibre és.
L'estructura de la matèria, especialment a nivell atòmic, ens mostra una complexitat enorme d'equilibris de forces, i l'estructura dels àtoms dóna a cada espècie material les seves qualitats físiques i químiques. Així, els àtoms són estructures dissenyades per edificar tota la gran arquitectura de l'univers i de la vida en tots els seus detalls. Però de la mateixa manera que el paper i la tinta no poden ser l'explicació del llibre, encara que en són parts components, així la mera energia no explica l'estructura de la matèria, que és la manifestació d'un cúmul estructurat d'interaccions de l'energia (una aplicació dirigida de Poder).
Tota la complexíssima realitat material és una manifestació de la coherència del propòsit diví que aplica el Seu poder en creació i en sustentació de l'Univers. L'origen? El Verb creador. La sustentació? La Paraula del Seu Poder. I aquesta Paraula ha programat no solament els codis de la vida, el «programari», sinó també les interaccions estructurades d'energia en les partícules més fonamentals per constituir els àtoms mateixos que nosaltres classifiquem en tota la gran Taula periòdica dels Elements (el «maquinari» bàsic que, estructurat a diferents nivells d'organització i afinació, constitueix l'univers en les seves diferents realitzacions, la biosfera com a hàbitat per a la vida, i els vehicles per a les diferents manifestacions de la vida en tots els seus nivells creats). «Perquè per Ell vivim, i ens movem, i som» (Fets 17, 28).

Santiago Escuain