La definició de ciència que s'està difonent en l'actualitat vol excloure d'entrada qualsevol possible consideració d'un origen sobrenatural de la vida i de la creació de les espècies, i estén la metodologia naturalista a tots els àmbits. En paraules de l'astrofísic i evolucionista Carl F. von Weizsäcker:
«No és pas per les seves conclusions, sinó pel seu punt de partida metodològic que la ciència moderna exclou la creació directa. La nostra metodologia no fóra pas honesta si negués aquest fet. No posseïm proves positives de l'origen inorgànic de la vida ni de la primitiva ascendència de l'home, potser ni tan sols de la mateixa evolució, si volem ser pedants. ...»
La importancia de la ciencia,
Nueva Colección Labor.
Barcelona, 1972, p. 125.
Nueva Colección Labor.
Barcelona, 1972, p. 125.
En aquesta mateixa obra afegeix:
«Encara no comprenem gaire bé les causes de l'evolució, però tenim molt pocs dubtes sobre el fet de l'evolució; ... quines són les raons per a aquesta creença general? A l'última lliçó les vaig enunciar negativament: no sabem pas com la vida va poder arribar, en la seva forma actual, a existir de cap altra manera. Aquesta formulació deixa silenciosament de banda tot possible origen sobrenatural de la vida; així és la fe en la ciència del nostre temps, que tots compartim.»
ibid., p. 131.
Aquestes paraules, preses de les Conferències Gifford pronunciades per von Weizsäcker l'hivern de 1959-60, no són pas un cas aïllat. Aquesta actitud segueix vigent, com es veu en una declaració no tant llunyana en el temps com la de Weizsäcker. En un assaig veritablement sincer que fou publicat a la revista New York Review of Books del 9 de gener de 1997, el famós biòleg Richard Lewontin, de Harvard, s'explicava sobre la veritable base de la ciència evolucionista. Lewontin manifestava en aquest article la baixa opinió que tenia dels contes adaptacionistes dels neodarwinistes. Però, tot i el seu escepticisme pel que fa al neodarwinisme, accepta la història a grans trets que s'explica des del naturalisme evolucionista, perquè, en paraules seves:
«... tenim un compromís previ, un compromís amb el materialisme. No es tracta pas que els mètodes i les institucions de la ciència ens forcin de cap manera a acceptar una explicació material del món fenomenològic, ans al contrari, que estem obligats per la nostra adhesió prèvia a les causes materials a crear un aparell de recerca i un conjunt de conceptes que ens proveeixin d'explicacions materials, sense importar com en siguin, de contràries a la intuïció, sense importar com en siguin, d'estranyes per als no iniciats. A més, aquest materialisme és absolut, perquè no podem permetre un Peu Diví a la porta.»
Richard Lewontin.
New York Review of Books
(9 de gener de 1997, p. 31)
(Èmfasi afegit).
New York Review of Books
(9 de gener de 1997, p. 31)
(Èmfasi afegit).
La pregunta lògica és: És legítim, això? Des dels sectors dominants del món acadèmic s'insisteix en què la «ciència» és la cerca d'explicacions NATURALS per als fenòmens que ens envolten i per a la nostra mateixa existència.
Allò que pugui ser objecte d'observacions repetides, o bé d'experiments reproduïbles, en relació a causes i efectes que operin en allò i dels efectes produïts per les esmentades causes, aquest és el camp legítim de la metodologia naturalista. Però no és legítim excloure el disseny intel·ligent de l'equació quan es tracta d'una cosa qualitativament diferent, com és el cas de l'ORIGEN del sistema, l'operació del qual podem estudiar mitjançant el mètode naturalista.
- Una cosa és l'OPERACIÓ d'un sistema.
- Una cosa molt diferent és l'ORIGEN d'aquest sistema.
Seria molt millor obrir el debat sobre els orígens, en lloc de mantenir dogmàticament la metodologia naturalista, i emprendre la cerca de respostes LÒGIQUES, no necessàriament NATURALS, pel que fa als orígens. La perspectiva de Weizsäcker, Lewontin i una multitud d'investigadors prejutja el resultat des del principi, com ells mateixos reconeixen. I amb això, confonen l'estudi de l'operació d'un sistema (les forces que operen en ell i els seus efectes) amb l'origen de l'esmentat sistema, com si les forces que operen en aquest sistema haguessin d'explicar l'origen mateix del sistema, i amb això ignoren una diferència fonamental entre origen, per una banda, i operació, per l'altra.
Darwin mateix va reconèixer la legitimitat d'aquest debat, al començament mateix de la seva especulativa obra L'Origen de les Espècies, en reconèixer que:
«... «En sóc ben conscient que en aquest volum amb prou feines es tracta un sol punt sobre el que no es puguin adduir fets que sovint semblen portar a conclusions directament contràries a aquelles a les que jo he arribat. Només es podrà arribar a un resultat correcte enunciant totalment i sospesant els fets a ambdós costats de la controvèrsia...»
Sobre l'Origen de les Espècies per mitjà
dela Selecció Natural [Introducció], 1859.
de
Pel que fa al fals plantejament materialista de «religió contra ciència», es tracta d'un intent d'evitar el fons de la qüestió. És evident que el tema dels orígens té condicionants i conseqüències pel que fa a la concepció del món, però aquestes conseqüències i aquests condicionants sorgeixen per tots cantons. És cosa correcta identificar les primeres i els segons. Però cal evitar que decideixin l'anàlisi de les evidències. Però en tant que la Complexitat Irreductible (CI) i el Disseny Intel·ligent tenen unes evidents DERIVACIONS teistes, la metodologia naturalista té uns evidents pressupòsits filosòfics ateus que impliquen una perspectiva atea de la vida. Són potser legítims els pressupòsits ateus com a fonament i com a condicionant de la investigació d'aquestes qüestions, amb l'anàlisi de la vida des d'un punt de partida ateu que comporten? Concorden amb l'evidència?
Com ho reconeix l'investigador agnòstic Denton, la tesi del Designi no es fonamenta sobre consideracions religioses, encara que pugui tenir conseqüències religioses. Ho expressa d'aquesta manera en el seu llibre Darwinism: A Theory in Crisis (Burnett Books, Londres 1985, p. 341):
«La força quasi irresistible de l'analogia ha soscavat del tot l'autosatisfeta suposició, dominant en els cercles biològics durant la major part dels últims cent anys, que la hipòtesi del designi pugui ésser exclosa sobre la base que aquest concepte és fonamentalment un apriorisme metafísic, i que per tant sigui inacceptable des d'un punt de vista científic. Ben al contrari, la inferència del designi és una inducció purament a posteriori fonamentada en la implacable aplicació de la lògica de l'analogia. Pot ser que la conclusió tingui implicacions religioses, però no depèn de pressuposicions religioses.»
Així, hom arriba a la inferència d'un disseny intel·ligent en els orígens mitjançant una anàlisi i una valoració de criteris constitutius del sistema existent. Aquests criteris pertanyen a una anàlisi «forense» rigorosa, i permeten determinar si alguna cosa pot haver estat produïda per l'atzar, o si necessàriament es deu a un designi, a una intenció deliberada. Ara bé, mitjançant aquesta inferència del disseny intel·ligent no es pot determinar la identitat del Dissenyador. Per exemple, suposem que estudiem un sistema industrial composat d'una cadena de robots amb unes corretges de transferència de peces, en un procés de muntatge automatitzat. Podrem estudiar aquest sistema automatitzat de fabricació composat per robots industrials des de diversos punts de vista:
1) Podem procedir a estudiar tots els aspectes del funcionament del sistema des d'un criteri de les forces que operen en ell, i dels efectes que exerceixen en les diferents peces alimentades des de les diverses tremuges d'entrada en diversos punts del sistema.
Això comportarà l'observació de l'estructura i de la funció de diversos dispositius electromecànics, pneumàtics i hidràulics, la mesura de les forces elèctriques i mecàniques aplicades, pel mecanitzat, muntatge, collat, així com per l'estudi de processos com la soldadura, l'escalabornat i la pintura en piscines, l'estudi dels circuits elèctrics i la seva distribució i aplicació, així com de les canalitzacions pneumàtiques i hidràuliques, i de les diverses pressions dels fluïts utilitzats en diferents punts per a diferents funcions.
Així, l'estudi de les diverses estructures, funcions, forces, dispositius i fluïts (elèctric, pneumàtics, hidràulic, etc.), així com dels processos de desgast, ens donarà una clara idea de l'OPERACIÓ DE LA MÀQUINA i DE LA SEVA MISSIÓ (per exemple, el muntatge automatitzat de compressors frigorífics). I la deducció que en traurem del nostre estudi serà evidentment que darrera de tot aquest sistema tenim la qüestió del seu origen, que innegablement es deu a la capacitat tècnica i inventiva de la ment humana. Tot aquest estudi ens porta a la resposta del QUÈ (què és això), del COM (com funciona), i fins a cert punt del PER A QUÈ (quin propòsit té).
2) De manera que mitjançant l'estudi detallat dels components i del disseny d'aquest sistema podrem comprendre el seu mode d'operació, i podrem deduir que té el seu origen en la capacitat de l'enginy humà. Però amb aquestes dades no podrem arribar a conèixer la identitat del/s seu/s dissenyador/s. La pregunta de Qui? no pot rebre resposta mitjançant l'anterior mètode, el qual només ens pot comunicar l'existència d'una intel·ligència, d'un propòsit i d'uns mitjans que han portat a l'origen del sistema. I la resposta a aquesta pregunta de QUI?, com també del COM (com es va fer), demana uns altres mètodes de coneixement diferent del de l'anàlisi objectiva del sistema. Demana una comunicació personal amb els enginyers que van tenir la idea del sistema robotitzat de mecanitzat i de muntatge de compressors frigorífics; en el cas dels complexos sistemes de la cèl·lula i de les maquinàries cel·lulars, exigeix una comunicació personal de part del Creador dels sistemes de
